.

.

 
setembre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ago   oct »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

.

Archive for setembre 2012

 “Des de fa anys, els catalans (i valencians) hem estat uns imbècils.

Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans (i valencians)?

No. Es tracta de deixar de ser imbècils”.

Joan Sales

Prou espoli fiscal! Els valencians estem farts de pagar callar.

 

El "Congreso de los Diputados" espanyol mitjançant la majoria absoluta del PP fa un acte més de menyspreu als valencians.

 

El grup del Partido Popular (PP) al Congrés dels Diputats ha destruït l’esperança de les 651.650 persones que van signar la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense fronteres, que proposava la recepció de televisions en la mateixa llengua entre autonomies que compateixen àmbit lingüístic.

La ILP va ser acceptada en l’anterior legislatura, amb l’abstenció dels populars. Si el PP, ara en el govern, s’haguera abstés en la votació del passat dimarts 11 de setembre, aleshores s’hauria posat en marxa el procés legislatiu. Al final ha votat que no juntament amb UPyD i, per tant, la ILP desapareix. 

El portaveu de Compromís a les Corts, Enric Morera, ha indicat aquest dimecres que el vet al congrés espanyol a la tramitació de la ILP Televisió sense fronteres demostra ‘l’autèntica essència dictatorial del PP, que no vol lliure comunicació, ni lliure elecció’. 

Morera assenyala que amb la seua decisió el PP impedeix que TV3 es veja al País Valencià però també que Canal9 es puga rebre a Catalunya i les Illes Balears. El portaveu de Compromís ha recordat que Fabra, quan era batlle de Castelló, ‘votava a favor de la TV3, considerava positives les manifestacions i ara calla i atorga a les ordres de Rajoy’. 

Per Acció Cultural del País Valencià( ACPV), ‘és evident que la posició del PP és fonamentalment una posició política que s’amaga darrere d’excuses sense fonament, una posició que ha explicitat el seu company ideològic i de vot, el grup UPyD, amb una intervenció agressiva en el seu espanyolisme intransigent, excloent i radical’. L’entitat es pregunta: ‘No són conscients que negar el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural de l’estat no la farà desaparèixer, sinó que, al contrari, augmentarà el sentiment de distanciament respecte a un estat en el qual cada dia ens sentim menys representats i respectats?’ 

Amb aquestes actituds irracionals per part del Partido Popular costa entendre que encara es sorprenguen que un milió i mig de persones isquen al carrer per dir que no volen formar part un estat espanyol que els oprimeix i ofega culturalment i econòmicament.