…………………………………………………………………………………

gener de 2017

CALENDARI DE LA GOLETA

img016

Calendari Goleta 2017

Aquest any hem decidit realitzar un calendari especial en honor a la desembocadura del nostre riu de Xeraco o la Vaca:

La Goleta

………………………………………………………………………………..

23 d’abril de 2017

FIRA DEL LLIBRE-Xeraco

Com ve estant habitual durant els darrers anys i en commemoració del dia de Sant Jordí, patró de l’Antic Regne de València i del Cap i Casal; la nostra associació participà en aquesta diada, oferint als veïns i visitants que s’acostaren a la Fira del llibre organitzada per la biblioteca local, una mostra de les seues publicacions.

……………………………………………………………………………………………………………………

abril de 2017

A L’OMBRA DEL MONDÚVER ( El costum de guisar: Xeraco i Xeresa)

Portada

img008

img009

 

Amb el títol de: “BAJO EL MONDÚVER PROTECTOR ( Guisos tradicionales valencianos: Xeraco y Xeresa )”, podreu trobar la versió en castellà.

……………………………………………………………………………………………………………………

L’ESCUDELLA

Núm. 11 ( Primavera/Estiu del 16 )

LA TRANSMISSIÓ ORAL DE LA RONDALLA ( LA SERP DE LA VENTA)

La literatura oral de Xeraco s’arreplega dins d’una tradició narrativa profunda i abundant en motius i protagonistes, enriquida amb aportacions de cada generació. Eren temps en què per a la gent del poble no existien altres mitjans de diversió, de comunicació o de transmissió de coneixements que la forma oral. La realitat i la imaginació es fonien en relats que entretenien la llarga espera de la nit en el moment en què les primeres ombres guaitaven per la porta…

Les rondalles servien per explicar el món on vivien, les penalitats, les riqueses, la moral que els guiava, els preceptes que s’havien d’observar, etc.

La Serp de la Venta és una rondalla típica de Xeraco i tan mateix desconeguda a tot arreu de la Safor. Hi existeixen algunes versions, més o menys coincidents, dins el mateix àmbit cultural i lingüístic com el drac del Patriarca, el drac del Coll de Canes, es drac de na Coca, l’espasa de Vilardell, etc.

 

 

. …………………………………………………………………………………………………………….

DIA DEL LLIBRE

abril de 2016

Aquesta diada tan original que va nàixer en la dècada dels anys vint del segle passat, va ser iniciativa de l’escriptor valencià afincat a la ciutat Comtal, Vicent Clavel i Andrés, que aleshores el director de la editorial Cervantes i va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters, fer una festa per promoure el llibre.

……………………………………………………………………………………………………………………

L’ESCUDELLA

Núm, 10 Extra ( Hivern / Hivern del 16)

EL JOC DE LA PILOTA: el raspall

Feia temps que des de l’Escudella teníem interès d’abordar des de l’àmbit local el joc de raspall a Xeraco. Una història de llarga tradició d’ascendència grega que ha arribat als nostres dies carregada de popularitat, auge esportiu jovenívol i escassa escriptura. Fou tot just aquesta manca de papers i l’oportunitat de conservar la memòria del raspall de Xeraco per la pervivència d’alguns pilotaris el punt que en féu convèncer per a tractar el tema.

  

 

 

 

 

………………………………………………………………………………………………..

L’ESCUDELLA

Núm. 9  ( Hivern del 14 )

VERDURA COQUES I PASTISSOS

Una dita popular comentava en uns poc mots la saviesa de la població rural: «Al pobre tot li fa». Sense intentar desxifrar la nòmina de patiments i fams que suggereix la parèmia, certament ve com anell al dit per descriure  una activitat casolana, profundament agrària i encara activa: la recol·lecció de verdura silvestre. Hem volgut recollir en aquest número de la revista l’Escudella aquesta forma antiquíssima d’alimentació que ha fet de la necessitat una virtut gastronòmica.

 

…………………………………………………………………………………………………………………………

L’ ESCUDELLA

Núm 8   ( Tardor de 2014 )

QUARANTA ANYS SENSE TREN

Al Saló de plenaris de l’Ajuntament i amb l’assistència d’un nombrós públic, tingué lloc la presentació d’aquest nou exemplar que volia fer memòria d’aquell tren de via estreta que tant records ens ha dut a moltes generacions xeraquers i xeraqueres.

L’onze de juliol de 1969, el tren féu el seu darrer viatge entre Carcaixent i Gandia i el 10 de febrer de 1971 es tancà el ferrocarril que unia Gandia i Dénia. Els ajuntaments de les tres comarques afectades, la Marina, la Safor i la Ribera batallaren perquè la via ampla substituís la via estreta cancel·lada…

A Xeraco, l’afany demolidor que perfilà els ajuntaments de llavors, feu caure sota la picota l’estació, la via i el moll i talà els immensos arbres que custodiaven el pas del tren. No deixaren estaca en paret…

……………………………………………………………………………………………………………………….

ESCUDELLA

Núm. 7 ( Primavera del 2014)

MALALTIA PER FORA A TOTA HORA ( LA MALALTIA ASSETJADA )

Es trobareu davant d’aquells remeis que utilitzaven els nostres avantpassat, alguns dels quals perduren al poble, tot i que fóra possible que dins d’uns anys hagueren de passar al més fosc dels oblits. El primer article que ha preparat del doctor Francesc Devesa sobre el ritual de trencar l’enfit o passar la llista o la cinta, una pràctica “curativa” molt estesa a Xeraco. Jaume Palmer , tracta dels remeis populars a la Vall de Gallinera;  Rafa Campos i Antoni Martí , una mena de notaris locals que han desentranyat les pràctiques i ritus que tradicionalment s’han emprat a Xeraco per curar algunes malalties molestoses o de poca importància; Maria Luisa Pedròs, en un treball de recerca sobre les malalties del dimoni, indaga sobre la creença popular del segle XVIII que alguns problemes de salut que es patien es produïen per haver-se introduït el dimoni dins del cos del malalt i finalment Joan Iborra, amb un article molt breu, però colpidor, que ens ofereix una alliçonadora visió d’una realitat humana de la qual haurem begut si més no la majoria de la nostra espècie en algun moment de l’existència…


2

 El mateix número 7 de l’Escudella fou presentat a la Casa de la Cultura d’Oliva el 30 d’aquest mateix mes.

……………………………………………………………………………………………………………………

L’ESCUDELLA

Núm 6  ( Hivern del 2013 )

VIES I CAMINS

Els camins constitueixen una estructura ordenada i útil que permet la comunicació entre els humans. La xarxa viària exerceix un paper essencial en la modificació morfològica del territori. Servidors d’interessos econòmics i necessitats socials, els camins que travessen Xeraco són fruit d’un procés històric establers al llarg de molts segles i moltes cultures. Mai no han sigut com els coneixem ara, ni tan sols com els recorríem fa trenta anys, per usar una mesura qualsevol. Les vies de comunicació es transformen segons el  moment històric i de vegades desapareixen de la memòria pública com espai viscut…

Una afluència relativa de públic, ens va acompanyar en aquest dia a la presentació de la revista.

………………………………………………………………………………………………………………………..

ESCUDELLA

Núm 5   ( Tardor de 2013 )

ENTRE L’HIVERN I LA TARDOR

 

Una vintena de veïnes i veïns de la nostra localitat, ens acompanyaren durant la presentació d’aquest nou número de la nostra revista local de divulgació etnològica, històrica i geogràfica, en aquest cas sobre l’apassionant i sempre curiós món de la climatologia.

Actualment els valors extrems dels registres climàtics, de manera especial a l’hemisferi nord en relació a la temperatura, així com el comportament d’alguns animals i plantes, els canvis de radiació solar, la minva de la superfície de gel al Pol Nord o el forat d’ozó a l’Antàrtida motiven la preocupació dels científics per esbrinar la influència negativa de les activitats humanes sobre el medi ambient.

Goleta platja

……………………………………………………………………………………………………………………………………

ESCUDELLA

Núm. 4 ( Estiu 2013 )

EMIGRANTS DE XERACO

 

L’emigració constitueix un moviment cíclic que recorre de manera decisiva la història valenciana. Entenem que la reconstrucció de la memòria d’aquella gent que se’n va anar de casa seua per aconseguir una vida millor respon a un legítim i necessari recordatori. El temps actual uneix la memòria dels emigrants del segle XX i la tendència actual, dotada d’un perfil bastant diferent. S’hi ajunten els records dels que van marxar, però també d’aquells que es van quedar…

Una nombrosa assistència de públic ens va acompanyar en aquesta presentació, prova de que aquest fenomen va marcar  a molts xeraquers i xeraqueres de manera molt significativa.

 

…………………………………………………………………………………………………………………………..

L’ESCUDELLA

Núm 3 ( Hivern 2012 )

EL CANT DE LA SIBIL·LA

 

Cada any , el dia de Nadal, abans d’iniciar.se la missa major a les 12:00 en punt, la Sibil·la, un xiquet o una xiqueta, revestida amb túnica morada evocadora d’un temps antic, se situa al cancell de l’església de Xeraco…

Any rere any el Chor de la Sibil·la escenifica aquesta vella tradició medieval representada per  primera volta a Xeraco el dia de Reis de 1997.

Han passat els anys i aquella bella tradició nadalenca que va començar a l’ermita de Santana, i que Xeraco va seguir, ja s’ha estes per tota la Safor i sembla reviscolar al Cap i Casal del País Valencià,

…………………………………………………………………………………………………………………………

L’ ESCUDELLA

Núm 2 ( Estiu de 2012 )

LA TRADICIÓ DE LES FESTES

 

En aquesta ocasió, una concurrència de públic molt acceptable ens va acompanyar en aquesta presentació literària sobre la nostra cultura popular.

Les festers són una expressió natural i habitual en totes les societats. La festa és una creació i una necessitat de les societats que té els seus inicis en l’origen dels temps i, per la seua naturalesa més o menys arbitrària i intrínseca de les relacions que s’hi desenvolupen en qualsevol model social.

La festa, no hi ha cap dubte…

La festa es converteix en l’expressió col·lectiva d’un poble: Xeraco.

…………………………………………………………………………………………………………………………

L’ ESCUDELLA

Núm 1 ( Primavera de 2012 )

L’MAGINARI POPULAR

L’origen dels pobles, dels primers pobladors, s’uneix inevitablement a la tradició cultural arrossegada des dels llocs de pertinença fins a l’assentament sedentari. La curiositat pels orígens adopta diverses manifestacions que tant poden afectar al llegendari local com als mites més coneguts que són traslladats al nou lloc de residència la convivència, els treballs i patiments comuns…

Encetem etapa amb aquest primer número de la revista d’història i cultura l’Escudella, una font emblemàtica i coneguda del poble que concita caminants, excursionistes i estimadors de la natura i la oralitat.,,

Centrem  la publicació en una de les rondalles més suggestives del llegendari local, que ha sobreviscut al pas del tempos i s’hissa com a estendard de la cultura viva i transmesa per generacions de xeraquers: la Serp de la venta

………………………………………………………………………………………………………

 L’ESCOLA DE XERACO

2011

El coneixement del devenir històric de l’escola pública de Xeraco s’enllaça amb els estudis d’àmbit local que partexen de les coordenades sobre educació marcades pel liberalisme del segle XIX, amb una reflexió important durant el període republicà de la dècada dels anys trenta del segle XX i un tomb històric amb la introducció del valencià a l’escola a partir de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament  del Valencià l’any 1983….

 

 

…………………………………………………………………………………………………………

ALQUERIES, CASES I HORTS

2010

Cada etapa històrica ha deixat la seua empremta particular sobre el paisatge xeraquer, no només sobre el rural, sinó també en el poblament. Hem assistit a l’alteració contínua d’un habitatge bàsicament agrícola, en el qual la tipologia de les cases responia a unes necessitats de treball, d’ofici, d’ocupació, o pot ser un altra on els interessos i les necessitats en són uns altres…

L’arquitectura popular, ço és, l’art de la construcció i la tècnica per a transformar un entorn agrícola és la que ha fet factible la realitat urbana actual…

…………………………………………………………………………………………………………

 

CAPITOLET

2009

Aquest llibre ofereix un ventall de jocs populars, evidentment no exhaustius perquè els xiquets i xiquetes puguen divertir.se i que ningú no tinga excusa per poder jugar amb ells. Ara els jardins, parcs, zones verdes, places… són llocs on tots plegats ho poden passar bé.

………………………………………………………………………………………………………………………………….

AB BEN-CEDRELL

Núm 3  ( Hivern 2009 )

A ÚS I COSTUM

Una acceptable presència de públic ens ha acompanyat en aquest tercer número de la revista Ab ben-Cedrell el qual l’hem dedicat íntegrament a recuperar uns aspectes passats, usos i costums que amb el decurs del temps s’han oblidat. Retalls de la cultura popular i de l’ambient social de Xeraco i òbviament del País Valencià, que per formar part d’una època feliçment periclitada i superada esdevenen incògnits, desordenats, records recòndits que només relaten les persones antigues de la població.

 

………………………………………………………………………………………………………………………….

AB BEN-CEDRELL

Núm 2 ( Tardor 2009 )

MEMÒRIA DE L’AIGUA

 

La xarxa hídrica que nodreix les terres i marjals del terme de Xeraco pateix un greu dany. Algunes séquies ja són història i altres apareixen soterrades per l’allau del progrés o, simplement, els vials voraginosos les han devorades. L’antigament orgullós riu de Xeraco o la Vaca, com es coneix popularment, ha esdevingut manset, atemorit, que només desaigua al mar quan els massís càrstic del Mondúver s’omple a vessar…

……………………………………………………………………………………………………………………………

 

AB BEN-CEDRELL

Núm 1 ( Primavera/Estiu )

PAPERS PER A LA HISTÒRIA DE XERACO

 

Fa temps que a l’Associació Cultural la Goleta teníem la idea d’editar una revista que recollís textos, treballs i documents que serviren de guia i coneixement sobre el devenir històric de Xeraco, i titular-la amb el nom de l’alcaid del castelll de Bairén que signà la rendició de les fortaleses de la Safor al rei Jaume I: Ab be-Cedrell…

Des d’aquest mirador, si m’accepten la paraula, treballarem per posar a l’abast de Xeraco aquells textos, treballs i documenta que aporten informació sobre tres matèries bàsiques: història, geografia i etnologia….

A la presentació i sopar vam gaudir de la grata companyia d’un nombrós grup de veïns i veïnes, en una nit màgica d’estiu que van desbordar les previsions previstes.

Vista panoràmica de Xeraco

 

 

……………………………………………………………………………………………………………….

 

 

Enllaços


Associació Cultural la Goleta