MOCIÓ PER A MANIFESTAR LA NOSTRA OPOSICIÓ A LA INGERÈNCIA DE L’ALCALDE DE XERACO EN ASSUMPTES  DE COMPETÈNCIA D’ALTRES MUNICIPIS

Havent tingut coneixement de la presentació recentment d’un “croquis” per part de l’alcalde de Gandia i el de Xeraco en la fira de Fitur amb una “proposta” de construcció d’una nova carretera entre l’enllaç de l’AP7 de Xeresa i la CV605 ( Natzaret-Oliva ) i que discorreria íntegrament dins del terme de Xeresa, volem que quede constància dels arguments en contra de la construcció d’un nou vial dins d’aquest terme segons ens han acordat per unanimitat en sessió plenàri els membres del consistori afectat.

Accesibilitat a Xeresa

Esta carretera implicaria la supressió del Caminàs de Xeresa com a via de comunicació dins del municipi i d’accés a la costa per dos raons:

1. Per raons ambientals, la Conselleria de Medi Ambient no és partidària de mantenir els dos vials en ús.
2. La Direcció General de Ferrocarrils no preveu la construcció de dos passos elevats dins del terme de Xeresa, per tant, de materialitzar-se esta “ocurrència” de carretera la supressió imminent del pas a nivell amb barrera actual deixaria el Caminàs suprimit “de facto”.

El Caminàs és l’exida natural del municipi cap a la costa i l’únic accès a un terç del terme i un 50% del sol agrícola  ( marjal, Hortes de Sant Joan ) de Xeresa. Per tant l’alternativa obligaria a fer uns recorreguts inadmissibles per poder desplaçar-se dins del terme municipal.

La legislació i planificació autonòmica, estatal i local.

1. Contradiu les propostes i directrius de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana ( Directriu 49 del seu Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda i del Paisatge ) aprovada pel Consell l’any 2011. El “croquis” presentat planteja la creació d’una nova infraestructura de comunicació que divideix la marjal de la Safor, element constitutiu d’una Infraestructura Verda definida a la Llei Ordrenació del Territori i Protecció del Paisatge.

1. El traçat vist al croquis, discorre en gran part solapant la Via Pecuària “Vereda del Vinader” ( Via Verda i Espai Natural Protegit de la CV ).

1. El mateix croquis no té en consideració el projecte de l’Autovia A38 ( Tram Xeresa-Favara ), aprovat pel Ministeri ja que afecta a vials i rotondes previstes.

1. Si bé el PG de 1998 de Xeresa contemplava una reserva de sol per a un camí que podria substituir el camí rural conegut com a Caminàs o camí Casals, amb el Pla Especial de la Marjal de Xeresa aprovat per unanimitat per eixe  plenari, es va procedir a la modificació del Pla General de Xeresa per adaptar-lo a la legislació autonòmica posterior a 1998 ( Catàleg de Zones Humides, LIC i ZEPA ) suprimint esta reserva per a camí rural i decidint, conseqüentment que el Caminàs continuara sent la via de comunicació entre Xeresa i la Natzaret-Oliva.

1. 5.    Des de l’anterior legislatura hi ha hagut un gran consens entre tots els grups municipals a l’hora de tractar la supressió del pas a nivell amb barrera amb la Direcció General de Ferrocarrils. La proposta que des de l’Ajuntament de Xeresa es va fer per a la construcció del pas elevat que correspondria al municipi i el connectara amb  el Caminàs i no una futura via més al nord com es “proposa” al croquis. 

No justificació del “projecte”

1. El nou vial “proposat” quedaria molt al nord de la platja de Gandia i per tant no és l’únic accés nord possible per a l‘actual platja de Gandia. Entenem que és una “proposta” de construcció amb fons públics d’un accés a una futura urbanització de la platja verge de l’Ahuir.

1. Este vial suposaria la transformació d’una franja de quasi 20 m d’amplària al llarg del seu traçat que creuaria perpendicularment el nucli principal de la marjal de La Safor.

1. El mateix projecte de l’Autovia A-38 ( tram Xeresa-Favara ) contempla un accés directe des de l’eixida de l’AP7 al terme de Xeraco i el seu polígon industrial i per tant, al poble.

1. Recentment s’ha inaugurat el tram de l’A38 entre l’AP7 millorant notablement el temps d’accés a la platja de Gandia. A més, està en construcció l’enllaç entre la Natzaret-Oliva i la platja de Xeraco i, també, la Diputació de València ha presentat el projecte de continuació de la CV605 entre Tavernes i Xeraco.

Per tant es tracta d’una “proposta” que suposaria la supressió de la via principal de comunicació de Xeresa amb la CV605 i una gran part del terme.

A més “l’ocurrència” de vial que discorreria íntegrament dins del terme de Xeresa contradiu la legislació i planificació existent ( local, autonòmica i estatal ).

Per tot allò que s’ha exposat,  eleve al Plenari de la Corporació la següent,

PROPOSTA D’ACORD

PRIMER: Manifestar l’oposició de l’Ajuntament de Xeraco al conveni  del  futur projecte  de construcció d’una nova carretera dins del terme municipal de Xeresa, entre l’enllaç del Peatge de l’AP7  i la CV-605 (Nazaret-Oliva) signat pels alcaldes de Xeraco i Gandia  recentment  a FITUR tal i com ha aprovat per unanimitat en plenari l’Ajuntament de Xeresa.

SEGON:  Manifestar públicament que l’Ajuntament de Xeraco en cap moment ha tingut la intenció d’intervenir en les competències pròpies i exclusives de cap altre municipi.

TERCER: Rebutjar l’actitud de l’alcalde de Xeraco donant suport públicament a iniciatives de projectes que poden generar falses expectatives i greuges tant als ciutadans com a empresaris.

Xeraco, a 27 de gener de 2012

La moció fou aprovada amb els vots a favor del BLOC-Compromís (2) i del Psoe (5), el PP es va oposar.

La moció ho exposa tot ben clar, la resta,  no són més que  falses especulacions en benefici de tercers i no en benefici de Xeraco com sempre s’argumenta. Els altres volem un bé encara millor i més gran per al nostre poble i país.

MOCIÓ DEL BLOC- C COMPROMÍS DE   (XERACO) DE REBUIG A LA PROPOSTA DE LA GENERALITAT DE POSAR SÒL PÚBLIC MUNICIPAL D’ÚS ESCOLAR A DISPOSICIÓ D’EMPRESES PRIVADES  AMB EL PAGAMENT D’UN CÀNON PER A LA CESSIÓ DE TERRENYS PÚBLICS

El BLOC- C COMPROMÍS presenta la següent moció  per a la seua consideració, debat i aprovació al Ple XERACO.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’Avantprojecte de Llei d’Acompanyament als Pressupostos de la Generalitat de 2012 assenyala que la Generalitat podrà col·laborar amb els particulars en la promoció de centres educatius d’iniciativa social (CIS), amb la finalitat de garantir la llibertat d’ensenyament.  És per això que podrà atorgar concessions sobre béns demanials de la seua titularitat, així com els que hagen transmés altres administracions, per a la construcció de centres educatius de titularitat privada que reunisquen els requisits per a ser sostinguts amb fons públics.

Segons aquest plantejament els col·legis serien centres concertats –és a dir privats subvencionats amb fons públics- i gaudirien d’una concessió de 75 anys durant els quals serien explotats per l’empresa privada, amb el pagament d’un cànon per la cessió dels terrenys públics.

El ex-conseller d’Educació, José Císcar, va afirmar el passat 8 de juliol, que ja “tenemos el pliego” de condicions i “se está estudiando el modelo de convenio, muy avanzado, con los ayuntamientos” que seran els que realitzen la cessió del terreny a la Generalitat per a que esta licite la seua concessió a l’empresari corresponent.

Així mateix el titular d’educació  va desvelar que aquest projecte té com a objectius garantir “la llibertat d’elecció de centres” i “equilibrar” el mapa de l’ensenyament a la nostra comunitat. De manera que del 37% de col·legis concertats i privats i el 63% de públics passaran a ser d’un 50% en els dos models.

Aquesta iniciativa suposa renunciar a l’escola pública de qualitat com l’única que pot garantir la igualtat d’oportunitats entres els ciutadans i ciutadanes i substituir-la per una escola privada/concertada, on l’escola pública seria merament subsidiària d’aquesta. Suposa igualment un trencament del consens sobre la planificació del mapa escolar i l’execució del mateix. Darrere d’aquesta proposta es troba igualment la renúncia de la conselleria a la construcció de nous centres escolars propis.

Aquest model de potenciació de l’escola privada/concertada no és cert que supose una major oferta o llibertat per part dels pares i les mares. Al contrari del que afirma el conseller, en les grans ciutats la majoria de l’alumnat està escolaritzat en centres concertats i és una vertadera odissea trobar plaça en centres públics, pel que moltes persones es veuen obligades a matricular els seus fills i filles en una escola privada/concertada. És necessari per tant atendre aquesta demanda de places públiques amb la construcció de nous centres escolars públics.

L’article 27 de la Constitució Espanyola estableix, entre altres, que:

“Els poder públics garanteixen el dret de tots a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents”

Així mateix la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació  a l’article 15 planteja que “Per tal d’atendre les demandes de les famílies, les Administracions educatives garantiran una oferta suficient de places en els centres públics i concertaran amb centres privats, en el context de la seua programació educativa”.

El conseller d’Educació que va parlar de 6.000 alumnes que tots els anys es queden sense plaça en centres concertats es va oblidar d’esmentar els quasi 1000 barracons, 148 nous aquest curs en 60 poblacions distintes. Cal dir que en 2004 el conseller de Cultura i Educació en aquell moment, González Pons, va afirmar que les aules prefabricades desapareixerien en dos anys.

Per tot això l’AJUNTAMENT DE XERACO acorda:

1- Reafirmar la defensa del sistema públic de l’ensenyament, com a millor manera de garantir l’exercici del dret a l’educació que, des de l’Educació Infantil fins a la Universitat, estiga al servei de les necessitats socials, de la igualtat d’oportunitats i dels valors democràtics

2- Demanar a la nova responsable  d’Educació :

       a- La retirada de la seua proposta de cedir sòl públic a empreses privades per a construcció i explotació de centres escolars durant 75 anys.

       b- Iniciar la construcció urgent de centres escolars a les poblacions on aquesta necessitat és més evident amb l’eliminació dels barracons.

       c – L’elaboració d’un nou mapa escolar consensuat amb la comunitat educativa, que done solució a la falta de centres públics existents.

3 – Enviar la certificació amb l’aprovació d’aquesta moció a la Mesa de les Corts, als partits polítics amb representació

Xeraco a 12 de gener de 2012

Aprovada el 3-2-12, amb els vots a favor del BLOC-Compromís (2) i del Psoe (5), el PP es va abstenir.

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

El PP, ja va obrir el procés de privatització de les empreses públiques de sanitat ( Hospitals de la Ribera i la Marina) com un model a seguir i on possiblement,  imposaran el copagament per fer front als desgavells que durant els 17 anys de desgovern al País Valencià, han fet malbé la sanitat pública. Ara, toca el torn a l’escola, però ací no es conformen amb que es pague un cànon, ací, amb els diners públics donaran a les empreses privades el sòl públic i haurem de pagar perquè els nostres fills vagen a l’escola.

Queda claríssim el que es pretén, que els nostres fills i filles NO puguen accedir a la Universitat, perquè costarà un “ou de la cara”, només podran anar els fills dels rics i ja des de que nasquen, haurem d’obrir un compte corrent per anar estalviant si volem que vagen a estudiar.

Ni més ni menys, volen a tota costa IMPLANTAR EL MODEL AMERICÀ.

És precís que veieu el vídeo del programa de la SEXTA, més clareta de los POPULARES VALENCIANOS  i així saber millor a qui votar a les properes eleccions.

                           CLICA L’ENLLAÇ

http://www.lasexta.com/lasextaon/lasextacolumna

Ai! si el Canal 9 fos IMPARCIAL i los populares NO el MANIPULAREN, benes vos caurien dels ulls.

Feu córreu el vídeo, que la gent ho sàpia.