L’ESPOLI DELS VALENCIANS

____________________________________________________________

Emili Selfa ( Militant del BLOC de Gandia )

Una crisi mai coneguda i trenta anys d’estatut d’autonomia obliga a analitzar els dèficits d’aquesta societat. Els valencians, en general, han arribat a creure’s que vivien com la quinta essència de la riquesa d’Espanya, era la versió renovada de: Valencia tierra de las flores, de la luz y del amor o Per a ofrenar noves glòries a Espanya. Allò cert, és que portem trenta anys de dèficits de finançament de l’estat, deixant-nos sempre per baix de la mitjana estatal, la qual cosa ens situa a la cua de les comunitats autònomes en quant a finançament per habitant. Tot i deixar a banda el greu estat de dèficit que arrossegàvem abans de l’esdeveniment de l’autonomia, el resultat és ben conegut, la sanitat, l’educació i els serveis socials dels valencians, que abans eren competència de l’estat ara són deficitàriament gestionats per la Generalitat i estan a la cua dels ofertats a la resta de l’estat.

La lluita política bipartidista, lluny de solucionar-ho, o d’exigir a Madrid allò que necessitava a crits València, s’ha dedicat a tirar-se mútuament les culpes. Veus valencianistes denunciaven la situació d’espoli, reclamant les balances fiscals (saber la diferència entre allò que paguem i allò que rebem) o el concert econòmic, i ningú en feia cas. Ara, amb una Generalitat Valenciana fallida i sense marge de maniobra, qui va a pagar-ho són els serveis públics, ben eixuts, després de dècades d’estar infrafinançats. Manant la dreta tants anys, l’esquerra l’acusa de malgastadors, despilfarradors i unfladors de la bombolla immobiliària, però sense que això deixe de ser cert, i ahí està la desaparició del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València) o la política de grans events, allò cert és que seguim mal finançats per l’estat, la qual cosa ha obligat a un major deute (la CV és la més endeutada en percentatge del PIB) i a la permanent amenaça de desaparició de l’autonomia; quan som els que menys gastem per habitant (dades de mitjana 2002-2009) i a més a més, és l’estat qui gasta el 50% de les despeses totals i només un 35% correspon a les CCAA, que han de pagar els serveis més bàsics. Però és que a més, del total del deute públic un 76% correspon a l’estat i un 19% a les CCAA, i del total del dèficit públic són el 70% i 28% respectivament. Així i tot, la pressió i les retallades en aplicació sistemàtica de les receptes neoliberals que venen de l’Europa de Merkel van dirigides a les autonomies, com si la cosa no anés amb l’estat.

El resultat de tot plegat és ben conegut, la renda per capita dels valencians és de les més baixes de l’estat, l’atur és dramàtic, som dels més pobres, paguem com si fórem rics i rebem molt per baix de la mitjana de les CCAA. Així mai podrem eixir del forat. Però sembla que ningú vol voreu. Recentment la Fundació Nexe, l’Institut Ignasi Villalonga i l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) han presentat un ben documentat estudi de l’economista Rafael Beneyto on es manifesten aquestes deficiències, qualificades d’espoli. És la primera vegada que els empresaris es posen les mans al cap en públic. ¿Serà el primer símptoma d’un canvi d’actitud de la societat valenciana front al maltracte estatal? En un moment com l’actual, en el qual caldrà reinventar-se un teixit productiu i construir una nova societat civil valenciana, o prenem consciència i fem un front comú, polític i social, o açò no ho traguem del pou. La crisi financera i l’euro estan en un moment tràgic, tothom mira Europa amb preocupació, però enmig del pànic no podem oblidar la situació que patim els valencians per tal de superar-la.

“ El calor dilata los cuerpos“, per això els taulells del Passeig dels Abusos Humans , han decidit empinar-se en senyal de protesta.

Serà que també estan indignats?

AQUESTA ÉS LA NOTÍCIA CORRECTA

Roda de premsa del BLOC-Compromís de Xeraco Clica per veure-ho.

La Conselleria d’Educació suprimeix   7 docents a Primària i  reduix en 5 a Secundària  de manera contundent per al proper curs 2012-13.

La Comunitat Escolar del poble de Xeraco, acaba de patir  la pitjor agressió educativa  al llarg de la  seua democràcia.  Si fins ara, la lluita consistia en demanar la  reunificació escolar del Centre Joanot Martorell  a la Conselleria d’Educació -tasca  estèril   pel que respecta als resultats- la “bomba informativa” es produïa a finals de la setmana passada  quan la decisió – via decret- deixava a 7 mestres suprimits, sense plaça a Primària  i una retallada de 5 professors a Secundària. La unilateral i nefasta decisió dels responsables del PP en la Conselleria d’Educació – pel que respecta a la nova normativa en l’augment de ratios i horari lectiu del professorat-  estan duent a terme  la destrucció sistemàtica de l’ensenyament públic, afectant al nostre poble per al proper curs en :

• La massificació de l’alumnat  que es produirà en les aules dels nostres centres  conduirà  a un empitjorament de les condicions de treball a l’aula  i comportaran un agreujament en l’atenció educativa de l’alumnat i una mancança de recursos.

• Tanmateix  no es podrà permetre l’atenció personalitzada  a l’alumnat amb problemes d’aprenentatge.

• El programa de Transició de Primària a Secundària ja no serà viable en unes condicions tan difícils com les que van a patir el nostre alumnat xeraquer.

Aquest augment de ratios  comportarà, arreu del País Valencià, la desaparició d’unitats en molts més centres educatius, i per tant, gran part del professorat   no podrà fer recolzament i suport a alumnes que destaquen  o que tinguem dificultats.  L’alumnat  es vorà desatés si  no es cobreix amb rapidesa la  baixa per malaltia.

Per acabar d’agreujar el caos educatiu que pateix  la localitat de Xeraco les previsions de que  l’Escoleta Infantil “LA PAPALLONA”  continue oferint els seus serveis  amb   unes condicions dignes  de qualitat  i preu no són massa optimistes.

Tant de temps amb bones expectatives de que Xeraco tinguérem un bon Centre de Primària unificat  –com la gran majoria dels pobles- i ara correm del perill ,- amb esta política retrògrada del partit que ens governa- de tornar  a fer escola com en els temps de les acaballes del franquisme.

Xeraco a  9 de juliol de 2012

Francesc  Serralta