PLENARI 27 DE JULIOL 2012

És important que assistiu als plenaris i participeu activament en les tasques de govern  del poble, enterant-se de primera mà i realment del nostre govern local.

DESENVOLUPAMENT DE L’ORDRE DEL DIA AMB LES APORTACIONS DEL BLOC.COMPROMÍS.

1.- APROVACIÓ DEL ACTA ANTERIOR

2.-Aprovació dels dies festius escolars per al curs 2012-13.

El Consell Escolar Municipal, va votar per majoria la proposta del institut. Les festes locals per al curs 2012-13, serán: 2 de novembre, 7 de desembre ,18 de març

3.- MOCIÓ DEL GRUP SOCIALISTA A FAVOR DE LA RETIRADA DEL DECRET DE SUPRESSIONS DE PROFESSORAT A XERACO.

Educació

L’opinió del nostre grup polític, especialment sensible en materia educativa-ja  l’ hem  deixada  més que clara, en rodes de premsa ,  en les intervencions  als  plenaris,  etc.

DEMANEM LA RETIRADA DEL DECRET… PERQUÈ.. 

En el Consell de Ministres del 29 de juny, presenta un informe per millorar la qualitat educativa.

D’entre els objectius assenyala:

• -         Reduir la taxa d’abandonament educatiu (FRACAS ESCOLAR) i millorar la taxa de població que aconsegueix l’ESO.
• -         Fomentar l’empleabilitat.
• -         Major nivell de coneixement en matèries prioritàries.
• -         Assenyalar la consecució dels objectius de cadascuna de les etapes.
• -         Incrementar l’autonomia dels centres docents.
• -         Intensificar l’ús de les tecnologies de la Informació i la Comunicació.
• -         Millorar l’aprenentatge de les llegües estrangeres. PLURILINGÜISME.

Com reduir la taxa d’abandonament si augmenten la ràtio,   disminueixen el professorat, redueixen la capacitat econòmica dels centres, redueixen les ajudes a l’estudi, augmenten les taxes universitàries… A qui volen enganyar aquests individus?

Volen que es torne a l’època d’abans on sols els rics podien estudiar i al pobre, com diu la “Fabra”, QUE SE JODAN!

Com volen intensificar l’ús de les tecnologies si redueixen la capacitat dels centres per adquirir nova tecnologia i ells no n’envien?

El mateix per a les llengües estrangeres. Obliden la proposta plurilingüe de l’Escola Valenciana, pedagògicament ben preparada i enllestida i apliquen els plans com diuen al nostre poble, “a burro barra”.

Volen millorar l’ensenyament a base de decrets,  ni diàleg , ni consens en la comunitat educativa carregant-se l’ensenyament públic  i afavorint el privat (reducció d’euros, recursos, professorat…).

…………………………………………

La moció del Grup socialista – ENTENEM-   vol paralitzar el decret  dels retalls , nosaltres a més a més

  DEMANEM….

La supressió del Real Decret 3/2002, d’11 de gener, establia les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, les quals deuran disposar, com a mínim, 750 centímetres quadrats de superfície de gàbia per gallina.

DEMANEM…

 També  la supressió del Real Drecert 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les condicions mínimes per a la protecció dels  porcs, explicita que les condicions mínimes de sol lliure és de 2’25 metres quadrats per porc quan l’habitacle conté de 6 a 39 individus.  L’explotació que no acomplisca la normativa, en data de l’1 de gener de 2013, serà bloquejada.

El Real Decret-Llei 14/2012 de retalls en educació del Ministre Wert, pel qual s’augmenten les ràtios, és a dir, més alumnes per metre quadrat (1’5m2 per xiquet): en primària fins a 30 alumnes per aula, en secundària fins 33 (podent arribar fins el 36) i en batxillerat, fins 39 (podent arribar fins a 40 i tants per aula).

En resum, els animals de granja disposen de més metres quadrats i de millors condicions d’habitabilitat que l’alumnat del sistema educatiu espanyol.

Indiscutiblement que els porcs, gallines, vaques… tenen dret a ser tractats amb dignitat, i en això hem avançat molt

No obstant, a la gent del PP que ens governa, als xiquets i xiquetes els importen menys que els animals de granja, és a dir “UNA PUTA MERDA”.

Eixa és la DEMOCRÀCIA i l’estat del benestar que prediquen.

AIXÒ ÉS MILLORAR LA QUALITAT DE L’ENSENYAMENT?

4.-MOCIO SOBRE LA SUPRESSIÓ DE  L’EXEMPCIO DEL IBI A L’ESGLÈSIA CATÒLICA

L’esdevenir de segles d’història ha fet que l’Església posseisca edificis i finques en pràcticament tots els municipis, i els ajuntaments que- ara  asfixiats aspiren a poder gravar-los.

Creiem que probablement el PSOE  està en una política de reciclatge en aquest moment i que en aquesta política laica s’ha posat al vagó dels partits d’esquerra. És a dir ,   no se si ens agafa parts del programa, o propostes que fem, que va votar en contra quan era al Govern però que ara sembla que ho està “.

Política i economia a part,  és ahí  on està  bona part de l’embolic al voltant de l’IBI, i resulta vistòs que el mateix President del Govern  hagi apel·lat als acords firmats per l’Estat espanyol i la Santa Seu fa més de trenta anys. “Aquests acords tenen rang de tractat internacional, estan per tant per sobre d’altres lleis, i el seu contingut és intocable, llevat que l’Estat espanyol i el Vaticà acordin bilateralment introduir-hi canvis, una cosa bastant difícil”,
Segons l’acord del 1979 sobre Assumptes Econòmics, estan exempts de pagar la contribució “els temples i capelles destinats al culte, i així mateix les seves dependències o edificis i locals annexos destinats a l’activitat pastoral”. Això, en teoria, deixaria fora de l’exempció finques rústiques, residències, garatges i pisos de propietat eclesial. Però dues lleis més van acabar d’arrodonir l’exempció, tant per a l’Església catòlica com per a altres confessions religioses, i també per a entitats sense ànim de lucre.

Una és la llei d’Hisendes Locals que, junt amb dependències de les administracions, hospitals, presons o ambaixades, va emparar els edificis de “les associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes”,  residències de bisbes, canonges i sacerdots;  oficines parroquials , etcc

L ‘altra és la llei de Mecenatge del 2002, que eximeix de l’IBI entitats sense ànim de lucre. I a més hi ha les ordenances fiscals, el reglament de cada municipi.

Amba aquesta  nova pretensió  es veu possible, sense tocar la llei, que els ajuntaments optin per “sotmetre a tributació finques rústiques i pisos” dels quals es desconeix si estan dedicats a les activitats pastorals o si estan, per exemple, llogats a tercers..

A la pregunta de quants immobles rústics i urbans té l’Església catòlica a Espanya i quins no s’utilitzen per a la tasca pastoral i assistencial, no tenim cap xifra i assegura que “la immensa majoria dels béns que té l’Església estan afectes a las seves finalitats pròpies pastorals i assistencials.

Per tant, no es tracta d’enriquir-se, sinó de fer servir aquests béns per poder atendre més bé les finalitats fonamentals” i una de les finalitats fonamentals és l’educació, i dins, l’educació l’ensenyament de l’assignatura de religió.

Saben que només un 30% de l’alumnat en ESO estudia religió

Saben que un profesor de religió a un institut cobra 30.000 € bruts a l’any. I que mentre als altres alumnes que no tenen religio  i és un 70 % se’ls ha de donar atenció educativa i això costa 20.000 € més a l’any, per que l’han de donar dos professors més. En total 50.000 € per institut i any.

Saben que si ho multipliquem pels 124 institus de la  provincia de València   són 6.200.000 € i si sumem els d’Alacant i Castelló arribariem a un estalvi de  quasi 24.000.000 €  en una assignatura que es podria donar perfectament en aquestos llocs sense cobrar . No caldria doncs   cobrar-los l’IBI.

Com argumenta el BLOC l’ exigència del pagament de l’Impost als Bens Immobles a l’Església Catòlica???

1. El dèficit i la caiguda de l’activitat econòmica espanyola és conseqüència d’una inadequada gestió de les institucions públiques, de l’espoli desenvolupat pels mercats, els especuladors i els bancs, de la permissivitat per a la circulació de diners negres i per l’enorme frau fiscal existent.Tot això està recaient, exclusivament, sobre les esquenes de la ciutadania, que pateix: un atur imparable, amb l’augment de la pobresa, un perillós retallada de drets socials bàsics, l’augment de l’IRPF, al costat de la baixada unilateral dels salaris i l’augment de diversos impostos, inclòs l’impost de béns immobles (IBI).
2. El RDL 20 de 30.12.11 de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, insta les corporacions locals a pujar l’IBI d’entre el 4 i el 10%. Un fet que s’agreuja amb les exempcions fiscals de què gaudeixen diverses entitats, especialment l’església catòlica (que és la major posseïdora de béns immobles) i altres confessions.

L’Església Catòlica no només segueix rebent milions d’euros en ajudes de l’Estat (aportació directa, IRPF, salaris de docents, concerts, etc) sinó que, com hem dit, es troba exempta de pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI) per la totalitat dels seus immobles.

L’article 62 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, parla de les exempcions de l’IBI. I en el punt c diu que estaran exempts “Els de l’església catòlica, en els termes previstos en l’Acord Espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 3 de gener de 1979, i els de les associacions confessionals no catòliques legalment reconeguts, en els termes establerts en els respectius acords de cooperació subscrits en virtut del que disposa l’article 16 de la Constitució. “Aquesta exempció total i permanent de la contribució territorial urbana afecta temples i capelles, residències de bisbes i sacerdots, oficines, seminaris i convents.

Actualment, i d’acord amb els informes existents sobre això, s’estan deixant d’ingressar d’entre uns 2.000 a uns 3.000 milions d’euros anuals (segons tots els càlculs) en concepte d’IBI per no exigir el pagament del mateix a l’Església Catòlica.

Cal fer constar que, quan parlem d’immobles de l’Església, no només parlem de temples, hospitals i centre d’educació que en depenen, sinó també d’habitatges, locals de tot tipus, places d’aparcament i solars titularitat de l’Església. En aquests moments en què tots hem de fer pinya, és inconcebible mantenir situacions de privilegi específiques.

PROPOSTES D’ACORD

Tot amb el que s’ha debatut hem aplegat o aplegarem a la conclusió  de que res es podrà fer si l’esglèsia i les altres confessions continuen anat de víctimes. Per tant res es podrà fer si demanem canvis legals, derogacions o creacions de noves lleis, perquè casualment són més juristes que nosaltres,  perque disposen d’una maquinaria media`tica i propagandística enorme. De sobra es sap  que ha hagut mutisme sobre inmatriculacions de bens inmobles i maniobres sospitoses  a l’hora d’adquirir propietats, al recer de Lleis de Mecenatges i Convenis amb la Santa Seu.

Per  tant cal utilitzar les mateixes ferramentes que ells i apel·lar al sentit comú i fer  preguntes  clau.

1. De les propietats que vostés disposen estan disposats  -en circumstancies com les actuals- dir  com les han adquirides,  quan i perquè?
2. Seríen capços de fer-se càrrec -amb el que es suposa que tenen-  de part de les despeses la Llei de dependència per a malalts i familiars que l’esperen angoixats?
3. Serien capaços una vegada fet el llistat d’inmobles  cedir-ne  part a aquelles famílies en risc d’exclusió social i víctimes de desnonaments  encara que fòra en renda baixa?
4. Estarien disposats a estar al costat de qui més patixen , tal i com diuen el Evangelis i preconitza la seua funció social i pastoral i  estar a favor de la supressió dels professors de Religió de Secundària al País Valencià que només en el que ens costen podrien no haver deixat en l’atur al professorat interí i evitant un poc la massificació.Trinquet

5.- PRECS I PREGUNTES.

Prguntem a l’equip de govern per què ha suprimit la piscina es diumenges de vesprada.

Resposta. 

“No va gent”.

PRECS

Trinquet

De tots és sabut allò que el joc de la pilota- a nivell aficionat- li ho  ha donat a Xeraco;  quasi tot . Hem sigut i, continuem sent un gran referent  a nivell de País sobretot pel que respecta a la modalitat de raspall.

• També sabem que la crisi afecta al món de l’esport i que en el terreny aficionat pocs són els pilotaris que a dia de hui poden sobreviure.

Les condicions són bastant dolentes.

1. Les beques només poden mantindre als nostres esportistes mentre dura la seua etapa com a estudiants.
2. És un esport molt sacrificat que necessita de moltes hores i bones insta·lacions.
3. La vida de l’esportista d’èlit és  bastant curta.

Però per altra banda tenim uns avantatges que podrien fer dels postres pilotaris una projecció més professional.

1. Tenim una molt bona pedrera de pilotaris que ho demostren any, rere any.
2. Tenim unes instal·lacions bones per tal de que els nostres puguen entrenar i preparar-se en  magnífiques condicions.
3. La desaparició del trinquet de Gandia afavoreix que, almenys un dia a la setmana es pugueren disputar partides a nivell professional.

Només ens faltaria la figura d’un marxador que veguera possibil·litats de dur-ho endavant per tal de programar partides professionals , almenys un dia a la setmana. De bona ajuda també, ho seria la construcció d’un baret adjunt  per tal de facilitar la tasca de travesses i oferir  servici a la gent que practica esport a les rodalies.

Des del BLOC, fem la proposta inicial oberta a tots els interessats-des.