.

.

 
maig 2022
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« des    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

.

VI CONGRÉS DEL BLOC 29 i 30 de setembre a la Pol·liècnica de València

Francesc Serralta i Tomàs Ferrandis amb el nostre president i portanveu a les Corts Valencianes Enric Morera.

Morera assegura que amb l’enfortiment del BLOC i de Compromís, “comença el canvi polític al País Valencià
dilluns, 1 d’octubre de 2012

Amb un auditori ple, amb multitud de militants i simpatitzants dins i fora de la sala Nexus de la UPV, el BLOC ha tancat el seu VI Congrés Nacional, una trobada que ha demostrat la força, la unitat i el compromís de la formació valencianista per continuar construint el canvi polític al País Valencià.

La única candidatura a l’Executiva Nacional, encapçalada per Enric Morera, ha aconseguit el suport de 431 dels 499 delegats i delegades que han votat este matí. La llista de Morera sols ha tingut 57 vots en blanc i 11 nuls.

L’informe de gestió defensat per Morera rep el suport del 85% del Congrés Nacional
dissabte, 29 de setembre de 2012
Aquest matí ha començat el VI Congrés Nacional del BLOC, que se celebra a la ciutat de València i la primera votació important ha estat la de l’informe de gestió, defensat pel secretari general, Enric Morera. El treball fet en 1.308 dies de l’Executiva Nacional ha comptat amb el suport de 372 dels delegats i delegades, rebent sols 9 vots en contra i 54 abstencions.

Els companys i companyes de Puçol, Tavernes i Xeraco, una vegada acabada l’aprovació de la ponència política.

Inici de l’homenatge als nacionalistes valencians que han fet possible la ressistència del PAÍS VALENCIÀ i la seua projecció social per aconsesuir un PAÍS VALENCIÀ més lliure, solidari i progressista.

8 d’Octubre: Concert del BLOC JOVE a Burjassot

dimarts, 2 d’octubre de 2012
Des de la Coordinadora Nacional del BLOC JOVE volem informar-vos que, com cada any el BLOC JOVE celebra el seu tradicional concert amb motiu de la Diada del País Valencià. Serà el proper 8 d’octubre, la vespra de la Diada, a l’auditori de la Casa de la Cultura de Burjassot a les 21h i serà en benifici del Col·lectiu Lambda.

http://www.blocjove.org/blocjove/index.php?option=com_k2&view=item&id=2456%3Ael-bloc-jove-es-fa-sentir-amb-for%C3%A7a-al-vi-congr%C3%A9s-del-bloc&Itemid=131

 “Des de fa anys, els catalans (i valencians) hem estat uns imbècils.

Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans (i valencians)?

No. Es tracta de deixar de ser imbècils”.

Joan Sales

Prou espoli fiscal! Els valencians estem farts de pagar callar.

 

El "Congreso de los Diputados" espanyol mitjançant la majoria absoluta del PP fa un acte més de menyspreu als valencians.

 

El grup del Partido Popular (PP) al Congrés dels Diputats ha destruït l’esperança de les 651.650 persones que van signar la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense fronteres, que proposava la recepció de televisions en la mateixa llengua entre autonomies que compateixen àmbit lingüístic.

La ILP va ser acceptada en l’anterior legislatura, amb l’abstenció dels populars. Si el PP, ara en el govern, s’haguera abstés en la votació del passat dimarts 11 de setembre, aleshores s’hauria posat en marxa el procés legislatiu. Al final ha votat que no juntament amb UPyD i, per tant, la ILP desapareix. 

El portaveu de Compromís a les Corts, Enric Morera, ha indicat aquest dimecres que el vet al congrés espanyol a la tramitació de la ILP Televisió sense fronteres demostra ‘l’autèntica essència dictatorial del PP, que no vol lliure comunicació, ni lliure elecció’. 

Morera assenyala que amb la seua decisió el PP impedeix que TV3 es veja al País Valencià però també que Canal9 es puga rebre a Catalunya i les Illes Balears. El portaveu de Compromís ha recordat que Fabra, quan era batlle de Castelló, ‘votava a favor de la TV3, considerava positives les manifestacions i ara calla i atorga a les ordres de Rajoy’. 

Per Acció Cultural del País Valencià( ACPV), ‘és evident que la posició del PP és fonamentalment una posició política que s’amaga darrere d’excuses sense fonament, una posició que ha explicitat el seu company ideològic i de vot, el grup UPyD, amb una intervenció agressiva en el seu espanyolisme intransigent, excloent i radical’. L’entitat es pregunta: ‘No són conscients que negar el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural de l’estat no la farà desaparèixer, sinó que, al contrari, augmentarà el sentiment de distanciament respecte a un estat en el qual cada dia ens sentim menys representats i respectats?’ 

Amb aquestes actituds irracionals per part del Partido Popular costa entendre que encara es sorprenguen que un milió i mig de persones isquen al carrer per dir que no volen formar part un estat espanyol que els oprimeix i ofega culturalment i econòmicament.

En resposta a l’escrit amb registre d’entrada 2012-E-RC-03306 de 27/o6/2012, que vostè va dirigir al Grup municipal del BLOC-Coalició Compromís de l’Ajuntament de Xeraco, li  comuniquem i posem en seu coneixement  el següent:

L’aprovació al Congrés de l’Estat espanyol, el pasat 28 de juny de 2012, del text definitiu de la Reforma Laboral amb la majoria del Partit Popular que els espanyols li van donar en les eleccions del 2011, acaba amb alguns drets laborals de la classe treballadora que s’havien aconseguit al llarg dels anys després de moltes lluites i patiments per part dels treballadors, creant aleshores unes noves relacions en els centres de treball encara més asimètriques i injustes.

Aquesta REFORMA, que abarateix i facilita els acomiadaments augmentarà l’atur i pauperitzarà la classe treballadora per engreixar les butxaques de l’empresariat i dels especuladors. I no sols les seues butxaques sinó també el seu poder en les empreses, acabant amb l’actual sistema de negociació col·lectiva. Aquest fet deixa a les treballadores i treballadors en mans dels empresaris i empresàries en assumptes com: salaris, jornada, vacances, torns de treball, sistemes de treball, funcions, acomiadaments (despidos), contractacions…  per donar tot el poder al empresariat i govern dretà de torn, donant moltes vegades com a excusa “la competitivitat en l’actual sistema mundial de globalització”. A més, la reforma facilita els Expedients de Regulació d’Ocupació tant en les empreses privades com públiques i l’entrada de les ETT en tots els àmbits de les relacions laborals ( per si algú no s’ha enterat encara, va ser en el darrer govern del Felipe González quan es van crear les ETT –“ Llei 14/ 1994, de juny, per la qual es regulen les empreses de treball temporal i el Real Decret 4/1995, de 13 de gener, pel qual es desenvolupa la Llei 14/1994, d’1 de juny. Per la qual es regulen les EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL. BOE núm. 27/1995, d’1 de febrer de 1995”- així doncs, el camí quedaria obert perquè els governs de l’Aznar publicaren: el Real Decret 216/1999, de 5 de febrer, sobre disposicions mínimes de seguretat i de salut en l’àmbit de les empreses de treball temporal i el Real Decret-Llei de 5/2001, de 2 de març, de Mesures Urgents de Reforma del Mercat de Treball per al increment de l’ocupació i millora de la seua qualitat”.

Aprofitant l’excusa de la crisi que molt hàbilment ha creat el neocapitalisme, s’ ha donat el colp de gràcia que tant desitjava al paper que el moviment sindical realitzava en les empreses en defensa dels treballadors i així poder controlar-los millor, aconseguint, doncs, l’afebliment del poder dels sindicats (acceptat per molts treballadors que no s’han volgut adonar d’allò que els venia al damunt i votaren majoritàriament al PP en les darreres eleccions ) els ha deixat  com ja està demostrant-se, sense la possibilitat de  poder negociar les seues condicions laborals, les quals són  imposades per les empreses, convertint-nos a la classe treballadora en una MÀ D’OBRA BARATA I DÒCIL. Així, doncs, a partir d’ara, qualsevol confrontació o reivindicació en els centres de treball pot tindre conseqüències molt negatives com ja podeu estar comprovant per part dels més dèbils: ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES del País Valencià i de l’Estat.

El BLOC-Compromís, s’ha oposat  i continuarà oposant-se ( com s’han oposat els sindicats de classe: Intersindical Valenciana, Unió de Llauradors i Ramaders, CCOO, UGT…) al text aprovat en les Corts espanyoles amb majoria de la dreta i a aquesta brutal retallada dels drets dels treballadors a més d’estar sempre al costat de la classe treballadora.

Unes lleis i una manera de governar amb els quals estem totalment en desacord per ser un robatori a les treballadores i treballadors, no solament en el sector del camp, sinó a tots els sectors del món del treball.

Davant d’aquesta difícil situació per la qual està passant el camp valencià i els seus treballadors, el BLOC-Compromís, a l’abril del 2012 i  mitjançant el seu representant al Parlament espanyol, el company Joan Baldoví, va presentar una proposició en defensa dels drets dels collidors de taronja davant els abusos de les ETT (Empreses de Treball Temporal), que apliquen moltes vegades condicions de treball que ratllen l’explotació laboral, com:

La introducció de canvis normatius necessaris per evitar els abusos, fer complir els convenis, establir quotes màximes de participació…, proposta votada en contra i tombada pel PP amb la seua majoria absoluta.

La INTERVENCIÓ de Baldoví la pot veure i escoltar a l’enllaç que té  a baix:

http://www.youtube.com/watch?v=_gAUWe8KtRo

Tanmateix, el Bloc-Compromís a nivell comarcal, hem denunciat públicament la precarietat laboral que pateixen els collidors en les condicions de treball i salaris, exigint sempre (ja que hi ha una legislació de la qual no podem fugir) al Govern central, MÉS CONTROL I LA MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA LEGAL PERQUÈ ELS EXPLOTADORS DEL TREBALLADOR  NO S’EMPAREN EN LES LLEIS PER ABUSAR DELS CAMPEROLS I D’ALTRES SECTORS DEL MÓN LABORAL.

Intervenció dels regidors de Xeraco i Gandia, Francesc Serralta i Facund Puig en la roda de premsa del BLOC-Compromís a la Safor

http://www.youtube.com/watch?v=iUt4v7yjzKg

Com vostè pot comprovar, se l’ha  escoltat i hem eixit públicament en la seua defensa i en la de tots els treballadors de Xeraco i del País Valencià,  abans de l’entrega del seu escrit a l’ajuntament.

Respecte a les signatures denunciant aquesta injustícia, cal informar-li que malauradament no té cap efecte jurídic i que per poder denunciar a una empresa que està abusant dels treballadors, s0ha d’estar al següent:

Conforme al articulo 13.2 de la Ley 42/1997, de 14 de noviembre, Ordenadora de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, no se tramitaran las denuncias anònimas, siendo la identificación del denunciante necesaria para la remisión del informe sobre las actuaciones de comprobación y medidas administrativas llevadas a cabo con relación a los hechos denunciados y frecuentemente utilitzada por el funcionario actuante para aclarar o completar ciertos extremos de la denuncia; todo ello, sin perjuicio de la posibilidad del propio denunciante de sol·licitar cita con dicho funcionario.

Los Inspectores y Subinspectores tienen el deber de considerar confidencial el origen de las denuncias, estando obligados a no revelar la identidad de los denunciantes a las empreses objeto de inspección”

Presentant la denúncia a:

La Inspecció de treball i Seguretat Social:

Direcció Territorial

C/ Uruguay núm. 13, 4ª planta

46071-València

Telèfon: 963 16 82 00

Fax: 963 16 82 69

e-mail: dtvalenciana@meyss.es

Francesc Serralta, portantveu del Bloc-Compromís de Xeraco

lA GRÀFICA HO DIU TOT. Amb sis diputats treballem quasi igual que el psoe amb trenta tres. Recordeu-ho per a les properes, doncs tenim un COMPROMÍS AMB EL PAÍS VALENCIÀ. Tot és possible si confieu amb la gent del vostre País.

Clica  damunt

Article publicat al periòdic Levante el 9 d’agost de 2012. Clica damunt per llegir-lo millor.

PLENARI 27 DE JULIOL 2012

És important que assistiu als plenaris i participeu activament en les tasques de govern  del poble, enterant-se de primera mà i realment del nostre govern local.

DESENVOLUPAMENT DE L’ORDRE DEL DIA AMB LES APORTACIONS DEL BLOC.COMPROMÍS.

1.- APROVACIÓ DEL ACTA ANTERIOR

2.-Aprovació dels dies festius escolars per al curs 2012-13.

El Consell Escolar Municipal, va votar per majoria la proposta del institut. Les festes locals per al curs 2012-13, serán: 2 de novembre, 7 de desembre ,18 de març

3.- MOCIÓ DEL GRUP SOCIALISTA A FAVOR DE LA RETIRADA DEL DECRET DE SUPRESSIONS DE PROFESSORAT A XERACO.


Educació

 

L’opinió del nostre grup polític, especialment sensible en materia educativa-ja  l’ hem  deixada  més que clara, en rodes de premsa ,  en les intervencions  als  plenaris,  etc.

DEMANEM LA RETIRADA DEL DECRET… PERQUÈ.. 

En el Consell de Ministres del 29 de juny, presenta un informe per millorar la qualitat educativa.

D’entre els objectius assenyala:

  • -         Reduir la taxa d’abandonament educatiu (FRACAS ESCOLAR) i millorar la taxa de població que aconsegueix l’ESO.
  • -         Fomentar l’empleabilitat.
  • -         Major nivell de coneixement en matèries prioritàries.
  • -         Assenyalar la consecució dels objectius de cadascuna de les etapes.
  • -         Incrementar l’autonomia dels centres docents.
  • -         Intensificar l’ús de les tecnologies de la Informació i la Comunicació.
  • -         Millorar l’aprenentatge de les llegües estrangeres. PLURILINGÜISME.

Com reduir la taxa d’abandonament si augmenten la ràtio,   disminueixen el professorat, redueixen la capacitat econòmica dels centres, redueixen les ajudes a l’estudi, augmenten les taxes universitàries… A qui volen enganyar aquests individus?

Volen que es torne a l’època d’abans on sols els rics podien estudiar i al pobre, com diu la “Fabra”, QUE SE JODAN!

Com volen intensificar l’ús de les tecnologies si redueixen la capacitat dels centres per adquirir nova tecnologia i ells no n’envien?

El mateix per a les llengües estrangeres. Obliden la proposta plurilingüe de l’Escola Valenciana, pedagògicament ben preparada i enllestida i apliquen els plans com diuen al nostre poble, “a burro barra”.

Volen millorar l’ensenyament a base de decrets,  ni diàleg , ni consens en la comunitat educativa carregant-se l’ensenyament públic  i afavorint el privat (reducció d’euros, recursos, professorat…).

…………………………………………

La moció del Grup socialista – ENTENEM-   vol paralitzar el decret  dels retalls , nosaltres a més a més

  DEMANEM….

La supressió del Real Decret 3/2002, d’11 de gener, establia les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, les quals deuran disposar, com a mínim, 750 centímetres quadrats de superfície de gàbia per gallina.

DEMANEM…

 També  la supressió del Real Drecert 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les condicions mínimes per a la protecció dels  porcs, explicita que les condicions mínimes de sol lliure és de 2’25 metres quadrats per porc quan l’habitacle conté de 6 a 39 individus.  L’explotació que no acomplisca la normativa, en data de l’1 de gener de 2013, serà bloquejada.

El Real Decret-Llei 14/2012 de retalls en educació del Ministre Wert, pel qual s’augmenten les ràtios, és a dir, més alumnes per metre quadrat (1’5m2 per xiquet): en primària fins a 30 alumnes per aula, en secundària fins 33 (podent arribar fins el 36) i en batxillerat, fins 39 (podent arribar fins a 40 i tants per aula).

En resum, els animals de granja disposen de més metres quadrats i de millors condicions d’habitabilitat que l’alumnat del sistema educatiu espanyol.

 

Indiscutiblement que els porcs, gallines, vaques… tenen dret a ser tractats amb dignitat, i en això hem avançat molt

No obstant, a la gent del PP que ens governa, als xiquets i xiquetes els importen menys que els animals de granja, és a dir “UNA PUTA MERDA”.

Eixa és la DEMOCRÀCIA i l’estat del benestar que prediquen.

AIXÒ ÉS MILLORAR LA QUALITAT DE L’ENSENYAMENT?

 

4.-MOCIO SOBRE LA SUPRESSIÓ DE  L’EXEMPCIO DEL IBI A L’ESGLÈSIA CATÒLICA

L’esdevenir de segles d’història ha fet que l’Església posseisca edificis i finques en pràcticament tots els municipis, i els ajuntaments que- ara  asfixiats aspiren a poder gravar-los.

Creiem que probablement el PSOE  està en una política de reciclatge en aquest moment i que en aquesta política laica s’ha posat al vagó dels partits d’esquerra. És a dir ,   no se si ens agafa parts del programa, o propostes que fem, que va votar en contra quan era al Govern però que ara sembla que ho està “.

Política i economia a part,  és ahí  on està  bona part de l’embolic al voltant de l’IBI, i resulta vistòs que el mateix President del Govern  hagi apel·lat als acords firmats per l’Estat espanyol i la Santa Seu fa més de trenta anys. “Aquests acords tenen rang de tractat internacional, estan per tant per sobre d’altres lleis, i el seu contingut és intocable, llevat que l’Estat espanyol i el Vaticà acordin bilateralment introduir-hi canvis, una cosa bastant difícil”,
Segons l’acord del 1979 sobre Assumptes Econòmics, estan exempts de pagar la contribució “els temples i capelles destinats al culte, i així mateix les seves dependències o edificis i locals annexos destinats a l’activitat pastoral”. Això, en teoria, deixaria fora de l’exempció finques rústiques, residències, garatges i pisos de propietat eclesial. Però dues lleis més van acabar d’arrodonir l’exempció, tant per a l’Església catòlica com per a altres confessions religioses, i també per a entitats sense ànim de lucre.

Una és la llei d’Hisendes Locals que, junt amb dependències de les administracions, hospitals, presons o ambaixades, va emparar els edificis de “les associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes”,  residències de bisbes, canonges i sacerdots;  oficines parroquials , etcc

L ‘altra és la llei de Mecenatge del 2002, que eximeix de l’IBI entitats sense ànim de lucre. I a més hi ha les ordenances fiscals, el reglament de cada municipi.

Amba aquesta  nova pretensió  es veu possible, sense tocar la llei, que els ajuntaments optin per “sotmetre a tributació finques rústiques i pisos” dels quals es desconeix si estan dedicats a les activitats pastorals o si estan, per exemple, llogats a tercers..

A la pregunta de quants immobles rústics i urbans té l’Església catòlica a Espanya i quins no s’utilitzen per a la tasca pastoral i assistencial, no tenim cap xifra i assegura que “la immensa majoria dels béns que té l’Església estan afectes a las seves finalitats pròpies pastorals i assistencials.

Per tant, no es tracta d’enriquir-se, sinó de fer servir aquests béns per poder atendre més bé les finalitats fonamentals” i una de les finalitats fonamentals és l’educació, i dins, l’educació l’ensenyament de l’assignatura de religió.

Saben que només un 30% de l’alumnat en ESO estudia religió

Saben que un profesor de religió a un institut cobra 30.000 € bruts a l’any. I que mentre als altres alumnes que no tenen religio  i és un 70 % se’ls ha de donar atenció educativa i això costa 20.000 € més a l’any, per que l’han de donar dos professors més. En total 50.000 € per institut i any.

Saben que si ho multipliquem pels 124 institus de la  provincia de València   són 6.200.000 € i si sumem els d’Alacant i Castelló arribariem a un estalvi de  quasi 24.000.000 €  en una assignatura que es podria donar perfectament en aquestos llocs sense cobrar . No caldria doncs   cobrar-los l’IBI.

Com argumenta el BLOC l’ exigència del pagament de l’Impost als Bens Immobles a l’Església Catòlica???

  1. El dèficit i la caiguda de l’activitat econòmica espanyola és conseqüència d’una inadequada gestió de les institucions públiques, de l’espoli desenvolupat pels mercats, els especuladors i els bancs, de la permissivitat per a la circulació de diners negres i per l’enorme frau fiscal existent.Tot això està recaient, exclusivament, sobre les esquenes de la ciutadania, que pateix: un atur imparable, amb l’augment de la pobresa, un perillós retallada de drets socials bàsics, l’augment de l’IRPF, al costat de la baixada unilateral dels salaris i l’augment de diversos impostos, inclòs l’impost de béns immobles (IBI).
  2. El RDL 20 de 30.12.11 de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, insta les corporacions locals a pujar l’IBI d’entre el 4 i el 10%. Un fet que s’agreuja amb les exempcions fiscals de què gaudeixen diverses entitats, especialment l’església catòlica (que és la major posseïdora de béns immobles) i altres confessions.

L’Església Catòlica no només segueix rebent milions d’euros en ajudes de l’Estat (aportació directa, IRPF, salaris de docents, concerts, etc) sinó que, com hem dit, es troba exempta de pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI) per la totalitat dels seus immobles.

L’article 62 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, parla de les exempcions de l’IBI. I en el punt c diu que estaran exempts “Els de l’església catòlica, en els termes previstos en l’Acord Espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 3 de gener de 1979, i els de les associacions confessionals no catòliques legalment reconeguts, en els termes establerts en els respectius acords de cooperació subscrits en virtut del que disposa l’article 16 de la Constitució. “Aquesta exempció total i permanent de la contribució territorial urbana afecta temples i capelles, residències de bisbes i sacerdots, oficines, seminaris i convents.

Actualment, i d’acord amb els informes existents sobre això, s’estan deixant d’ingressar d’entre uns 2.000 a uns 3.000 milions d’euros anuals (segons tots els càlculs) en concepte d’IBI per no exigir el pagament del mateix a l’Església Catòlica.

Cal fer constar que, quan parlem d’immobles de l’Església, no només parlem de temples, hospitals i centre d’educació que en depenen, sinó també d’habitatges, locals de tot tipus, places d’aparcament i solars titularitat de l’Església. En aquests moments en què tots hem de fer pinya, és inconcebible mantenir situacions de privilegi específiques.

 

PROPOSTES D’ACORD

Tot amb el que s’ha debatut hem aplegat o aplegarem a la conclusió  de que res es podrà fer si l’esglèsia i les altres confessions continuen anat de víctimes. Per tant res es podrà fer si demanem canvis legals, derogacions o creacions de noves lleis, perquè casualment són més juristes que nosaltres,  perque disposen d’una maquinaria media`tica i propagandística enorme. De sobra es sap  que ha hagut mutisme sobre inmatriculacions de bens inmobles i maniobres sospitoses  a l’hora d’adquirir propietats, al recer de Lleis de Mecenatges i Convenis amb la Santa Seu.

Per  tant cal utilitzar les mateixes ferramentes que ells i apel·lar al sentit comú i fer  preguntes  clau.

  1. De les propietats que vostés disposen estan disposats  -en circumstancies com les actuals- dir  com les han adquirides,  quan i perquè?
  2. Seríen capços de fer-se càrrec -amb el que es suposa que tenen-  de part de les despeses la Llei de dependència per a malalts i familiars que l’esperen angoixats?
  3. Serien capaços una vegada fet el llistat d’inmobles  cedir-ne  part a aquelles famílies en risc d’exclusió social i víctimes de desnonaments  encara que fòra en renda baixa?
  4. Estarien disposats a estar al costat de qui més patixen , tal i com diuen el Evangelis i preconitza la seua funció social i pastoral i  estar a favor de la supressió dels professors de Religió de Secundària al País Valencià que només en el que ens costen podrien no haver deixat en l’atur al professorat interí i evitant un poc la massificació.Trinquet

5.- PRECS I PREGUNTES.

Prguntem a l’equip de govern per què ha suprimit la piscina es diumenges de vesprada.

Resposta. 

“No va gent”.

PRECS

Trinquet

De tots és sabut allò que el joc de la pilota- a nivell aficionat- li ho  ha donat a Xeraco;  quasi tot . Hem sigut i, continuem sent un gran referent  a nivell de País sobretot pel que respecta a la modalitat de raspall.

  • També sabem que la crisi afecta al món de l’esport i que en el terreny aficionat pocs són els pilotaris que a dia de hui poden sobreviure.

Les condicions són bastant dolentes.

  1. Les beques només poden mantindre als nostres esportistes mentre dura la seua etapa com a estudiants.
  2. És un esport molt sacrificat que necessita de moltes hores i bones insta·lacions.
  3. La vida de l’esportista d’èlit és  bastant curta.

Però per altra banda tenim uns avantatges que podrien fer dels postres pilotaris una projecció més professional.

  1. Tenim una molt bona pedrera de pilotaris que ho demostren any, rere any.
  2. Tenim unes instal·lacions bones per tal de que els nostres puguen entrenar i preparar-se en  magnífiques condicions.
  3. La desaparició del trinquet de Gandia afavoreix que, almenys un dia a la setmana es pugueren disputar partides a nivell professional.

Només ens faltaria la figura d’un marxador que veguera possibil·litats de dur-ho endavant per tal de programar partides professionals , almenys un dia a la setmana. De bona ajuda també, ho seria la construcció d’un baret adjunt  per tal de facilitar la tasca de travesses i oferir  servici a la gent que practica esport a les rodalies.

Des del BLOC, fem la proposta inicial oberta a tots els interessats-des.

L’ESPOLI DELS VALENCIANS

____________________________________________________________

Emili Selfa ( Militant del BLOC de Gandia )

Una crisi mai coneguda i trenta anys d’estatut d’autonomia obliga a analitzar els dèficits d’aquesta societat. Els valencians, en general, han arribat a creure’s que vivien com la quinta essència de la riquesa d’Espanya, era la versió renovada de: Valencia tierra de las flores, de la luz y del amor o Per a ofrenar noves glòries a Espanya. Allò cert, és que portem trenta anys de dèficits de finançament de l’estat, deixant-nos sempre per baix de la mitjana estatal, la qual cosa ens situa a la cua de les comunitats autònomes en quant a finançament per habitant. Tot i deixar a banda el greu estat de dèficit que arrossegàvem abans de l’esdeveniment de l’autonomia, el resultat és ben conegut, la sanitat, l’educació i els serveis socials dels valencians, que abans eren competència de l’estat ara són deficitàriament gestionats per la Generalitat i estan a la cua dels ofertats a la resta de l’estat.

La lluita política bipartidista, lluny de solucionar-ho, o d’exigir a Madrid allò que necessitava a crits València, s’ha dedicat a tirar-se mútuament les culpes. Veus valencianistes denunciaven la situació d’espoli, reclamant les balances fiscals (saber la diferència entre allò que paguem i allò que rebem) o el concert econòmic, i ningú en feia cas. Ara, amb una Generalitat Valenciana fallida i sense marge de maniobra, qui va a pagar-ho són els serveis públics, ben eixuts, després de dècades d’estar infrafinançats. Manant la dreta tants anys, l’esquerra l’acusa de malgastadors, despilfarradors i unfladors de la bombolla immobiliària, però sense que això deixe de ser cert, i ahí està la desaparició del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València) o la política de grans events, allò cert és que seguim mal finançats per l’estat, la qual cosa ha obligat a un major deute (la CV és la més endeutada en percentatge del PIB) i a la permanent amenaça de desaparició de l’autonomia; quan som els que menys gastem per habitant (dades de mitjana 2002-2009) i a més a més, és l’estat qui gasta el 50% de les despeses totals i només un 35% correspon a les CCAA, que han de pagar els serveis més bàsics. Però és que a més, del total del deute públic un 76% correspon a l’estat i un 19% a les CCAA, i del total del dèficit públic són el 70% i 28% respectivament. Així i tot, la pressió i les retallades en aplicació sistemàtica de les receptes neoliberals que venen de l’Europa de Merkel van dirigides a les autonomies, com si la cosa no anés amb l’estat.

El resultat de tot plegat és ben conegut, la renda per capita dels valencians és de les més baixes de l’estat, l’atur és dramàtic, som dels més pobres, paguem com si fórem rics i rebem molt per baix de la mitjana de les CCAA. Així mai podrem eixir del forat. Però sembla que ningú vol voreu. Recentment la Fundació Nexe, l’Institut Ignasi Villalonga i l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) han presentat un ben documentat estudi de l’economista Rafael Beneyto on es manifesten aquestes deficiències, qualificades d’espoli. És la primera vegada que els empresaris es posen les mans al cap en públic. ¿Serà el primer símptoma d’un canvi d’actitud de la societat valenciana front al maltracte estatal? En un moment com l’actual, en el qual caldrà reinventar-se un teixit productiu i construir una nova societat civil valenciana, o prenem consciència i fem un front comú, polític i social, o açò no ho traguem del pou. La crisi financera i l’euro estan en un moment tràgic, tothom mira Europa amb preocupació, però enmig del pànic no podem oblidar la situació que patim els valencians per tal de superar-la.

El calor dilata los cuerpos, per això els taulells del Passeig dels Abusos Humans , han decidit empinar-se en senyal de protesta.

Serà que també estan indignats?

AQUESTA ÉS LA NOTÍCIA CORRECTA

Roda de premsa del BLOC-Compromís de Xeraco Clica per veure-ho.

La Conselleria d’Educació suprimeix   7 docents a Primària i  reduix en 5 a Secundària  de manera contundent per al proper curs 2012-13.

La Comunitat Escolar del poble de Xeraco, acaba de patir  la pitjor agressió educativa  al llarg de la  seua democràcia.  Si fins ara, la lluita consistia en demanar la  reunificació escolar del Centre Joanot Martorell  a la Conselleria d’Educació -tasca  estèril   pel que respecta als resultats- la “bomba informativa” es produïa a finals de la setmana passada  quan la decisió – via decret- deixava a 7 mestres suprimits, sense plaça a Primària  i una retallada de 5 professors a Secundària. La unilateral i nefasta decisió dels responsables del PP en la Conselleria d’Educació – pel que respecta a la nova normativa en l’augment de ratios i horari lectiu del professorat-  estan duent a terme  la destrucció sistemàtica de l’ensenyament públic, afectant al nostre poble per al proper curs en :

  • La massificació de l’alumnat  que es produirà en les aules dels nostres centres  conduirà  a un empitjorament de les condicions de treball a l’aula  i comportaran un agreujament en l’atenció educativa de l’alumnat i una mancança de recursos.
  • Tanmateix  no es podrà permetre l’atenció personalitzada  a l’alumnat amb problemes d’aprenentatge.
  • El programa de Transició de Primària a Secundària ja no serà viable en unes condicions tan difícils com les que van a patir el nostre alumnat xeraquer.

Aquest augment de ratios  comportarà, arreu del País Valencià, la desaparició d’unitats en molts més centres educatius, i per tant, gran part del professorat   no podrà fer recolzament i suport a alumnes que destaquen  o que tinguem dificultats.  L’alumnat  es vorà desatés si  no es cobreix amb rapidesa la  baixa per malaltia.

Per acabar d’agreujar el caos educatiu que pateix  la localitat de Xeraco les previsions de que  l’Escoleta Infantil “LA PAPALLONA”  continue oferint els seus serveis  amb   unes condicions dignes  de qualitat  i preu no són massa optimistes.

Tant de temps amb bones expectatives de que Xeraco tinguérem un bon Centre de Primària unificat  –com la gran majoria dels pobles- i ara correm del perill ,- amb esta política retrògrada del partit que ens governa- de tornar  a fer escola com en els temps de les acaballes del franquisme.

Xeraco a  9 de juliol de 2012

Francesc  Serralta